• Imprimeix

Entrevista a la consellera de Governació, Meritxell Borràs

15/12/2016 13:12
Foto perfil consellera

Meritxell Borràs i Solé, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 1964. És llicenciada en Farmàcia i màster en Gestió empresarial per la Universitat de Barcelona. Ha estat regidora de l’Hospitalet de Llobregat, diputada al Parlament de Catalunya i diputada de la Diputació de Barcelona.

 

Què destacaria d’aquest procés de debat?

Que per primera vegada Governs Locals és un procés pensat de baix a dalt, o per dir-ho d’una altra manera, dels ajuntaments al Parlament. El poble és sobirà, i des de la igualtat d’oportunitats tenim la possibilitat de decidir què ens porta a la realització personal i col·lectiva com a país. Per tant, la ciutadania –en aquest cas, a través dels seus càrrecs electes més propers– s’ha de fer la norma a si mateixa, la llei a ella mateixa.

Què significa per a vostè el concepte de participació?

Un repte estimulant. La participació s’ha d’abordar amb ganes, audàcia i creativitat, perquè no és una fórmula màgica amb la qual es resolen els problemes de la nit al dia. Al mateix temps, tinc el convenciment que és una de les eines més poderoses per garantir la democràcia, juntament amb la igualtat i la transparència.

Vostè que ha conegut de prop diferents nivells de l’Administració pública, quina valoració fa de la seva etapa a l’Administració local?

Sempre dic que l’administració municipal és, alhora, la més satisfactòria i la més dura. Una regidora sempre viu els problemes molt més propers, i, com una corretja de transmissió, això produeix grans satisfaccions quan pots ajudar a millorar la vida de les persones, però també grans frustracions davant de situacions infranquejables. Haver viscut de primera mà l’administració local et dóna una visió pragmàtica interessant perquè, mentre en altres nivells es debaten qüestions més ideològiques, tots els càrrecs electes, siguin del partit que siguin, es preocupen per temes com el perfecte funcionament del transport públic, l’enllumenat o el servei de recollida d’escombraries.

Siguem realistes, als alcaldes els queda poc marge de temps per a processos de debat: els de municipis petits perquè ho compaginen amb les seves respectives feines i els dels municipis grans perquè van desbordats... com els animaria a participar?

Doncs convencent-los de la importància que tenen les seves opinions. Del que decideixin en depèn la legislació que regirà l’administració pública local del futur. Per molta política que fem a gran escala, la política de veritat, la que primer detecta les noves necessitats i els nous llenguatges és la política del barri, dels pobles i les ciutats. Necessitem la seva complicitat per traduir-la i convertir-la en lleis. No estem davant d’un procés “d’aparador”, estem davant d’un procés per “mirar i tocar”.