• Imprimeix

Entrevista a l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

09/02/2017 10:02
Alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

Quin és el rol que haurien d’assumir les àrees metropolitanes en l’Administració catalana del futur?

Dins el necessari equilibri territorial del país, cal que les àrees metropolitanes tinguin un paper predominant, ja que concentren la major part de la població, en una tendència a l’alça, així com la majoria de desigualtats socials. És evident que cal una planificació estratègica a escala metropolitana en la major part d’àmbits que travessen la gestió municipal i també cal avançar cap a una equitat més elevada entre municipis metropolitans. Però això s’ha de treballar amb cura per evitar la pèrdua de sobirania municipal, ja que és important recordar que l’ajuntament és la institució més propera a la ciutadania i, per tant, on la participació popular i la transparència és més factible. Caldria treballar també les relacions de frontissa de les àrees metropolitanes amb les comarques frontera, per tal de tenir espais d’anàlisi i actuació conjunts 

I en un escenari de nou estat (que caldrà que es construeixi sobre la base de la democratització entesa com a participació popular i del treball per a l’eradicació de les desigualtats socials) l’àrea metropolitana podria tenir un paper important, sempre que es vagi evolucionant cap a un model d’equilibri territorial i governança amb menys pes de les decisions partidistes.

 

Els problemes en la gestió indirecta de serveis es poden resoldre amb més control per part de l’ens públic sobre el privat?

El debat de la gestió indirecta/externalització parteix d’un mal previ: molt sovint els municipis s’han vist obligats a l’externalització, no per voluntat planificada, sinó per incapacitat de gestió, i ho han hagut de fer ràpid i malament. Quan passa això, el mercat està a punt, marcant les seves normes i reglamentacions, ja que és el municipi qui necessita el servei. A part que és evident que cal més control, el debat hauria de ser, d’una banda, com es capacita els municipis perquè puguin assumir la gestió directa en molts casos, i de l’altra, a qui es fa la gestió indirecte i/o externalització quan és necessària: ¿a grans empreses que només busquen el màxim rendiment econòmic sense tenir en compte cap altre factor, o bé al món del tercer sector, les cooperatives, el teixit local, que, a més d’una funció social implícita, faciliten que el diner públic repercuteixi en la mateixa població, i faci de motor de retorn i redistribució dels impostos pagats pels ciutadans? El tema és, per tant, de concepció de model, i no tant de mecanismes de control, que s’haurien de donar per descomptats.

 

Com creu que es pot millorar el finançament local?

Tornant a un escenari de nou estat, el finançament hauria de donar un tomb radical a com està plantejat ara, en què les limitacions són evidents, subjectes a l’IBI (el qual suposa un caramel en termes d’operacions urbanístiques que desfan el territori o l’improvisen i no precisament seguint una planificació prèvia de model de ciutat) o a impostos que graven la població (p. ex. amb multes). Els municipis ja no poden ser més una “administració" que administra decisions preses per altres instàncies, sinó que han de tenir capacitat per governar, amb més capacitat legislativa i més finançament a raó de 40-20-40 (Generalitat- àrea metropolitana-municipis).

 

Seria més partidària d’un codi ètic únic de càrrecs electes per a tots els municipis o que cadascun es faci el seu?

Crec que hi hauria d’haver un codi ètic general per a tothom que es dediqui a la política institucional (els càrrecs electes) i un de particular, opcional,  per a cada partit polític.

 

Què és el que més l’ha sorprès del govern d’una gran ciutat com Badalona?

M’han sorprès les grans dificultats, més de les previstes, per fer que les voluntats polítiques es duguin a terme, degut sobretot a una densa xarxa burocràtica, lenta, complexa i carregosa, que és molt refractària als canvis, especialment quan són canvis de la magnitud dels que volem impulsar. També m’ha sorprès com de poc planificada i prioritzada està la funció de reequilibri i redistribució per revertir desigualtats a nivell supramunicipal, que, en aquest cas, requereix posar l’Eix Besòs, del qual formem part, al mapa de les prioritats del país. Costa acceptar que viure uns metres amunt o uns metres avall signifiqui tantes diferències en la inversió pública per capita, un tema que s’ha de revertir necessàriament. Però també m’han sorprès, agradablement, les ganes de moltíssima gent –teixit social, cultural, empresaris, veïnat en general– de tirar endavant els canvis que necessita una ciutat com Badalona per ser més justa, educadora, inclusiva, democràtica, pròspera i sostenible. Des del món local, soles no ho podrem fer, però l’empenta de les ciutats com la nostra, apoderades des de la base, ha de fer possible aquesta cooperació institucional diversa per fer front comú a la reversió de les desigualtats.