• Imprimeix

Tortosa acull la primera sessió de debat del procés participatiu GovernsLocals.cat

13/01/2017 13:01
Tortosa acull la primera sessió de debat del procés participatiu GovernsLocals.cat

El futur de l’Administració local catalana s’ha començat a debatre a Tortosa, en la primera de les set trobades que el departament de Governació impulsa arreu de Catalunya amb els càrrecs electes per definir àmbits com ara competències, finançament i organització dels ens locals.

Representants dels cinquanta-dos municipis, de les cinc entitats municipals descentralitzades i dels quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre han estat els primers a poder participar en el procés GovernsLocals.cat. La sessió l'ha inaugurat la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que ha assegurat que en aquesta primera sessió ha tingut lloc un debat molt viu i els assistents han tingut una visió positiva pel fet que s’escolti als alcaldes, “que són els que directament estan afectats per les lleis i són els que han de regir aquests governs locals. Per això el debat és viu, perquè és un tema que els afecta molt”, ha puntualitzat.

Quina és la idea d'aquest procés de debat? La consellera Borràs ho defineix com "un exercici d’alliberar-nos de tot el que tenim en aquests moments, i a partir d’aquí reconstruir, com si fos de zero, com voldríem que els nostres governs locals es regissin”. Així doncs, “de forma molt democràtica sol·licitem que des del món local se’ns ajudi a repensar com han de ser les lleis dels municipis de cara un futur”, ha reblat.

La benvinguda ha anat a càrrec de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha animat els càrrecs electes de les Terres de l’Ebre a aprofitar “aquesta oportunitat de treballar el municipalisme des de la sensibilitat territorial”. És en aquest sentit que s’han sotmès a debat totes les ponències dels sis àmbits: ordenació territorial i serveis a les persones; organització dels governs locals; relacions intergovernamentals; nova governança; innovant la gestió pública local, i finances locals.

Amb la voluntat de donar estabilitat a la governança, s’ha defensat la proposta de l’elecció directa i la possibilitat d’establir unes eleccions a doble volta. Una de les propostes més destacades és la d’allargar les legislatures a cinc o sis anys. La majoria dels participants coincideixen en defensar els motius: això donaria la capacitat a l’equip de govern de desenvolupar i dur a terme les seves propostes i per tant, de poder-les materialitzar. També per a l’oposició suposaria una bona opció, coincideixen, ja que podria fer millor la seva feina i per tant, s’establiria el joc que correspon en democràcia de govern i oposició.

Un altre punt d'ampli consens que ha quedat palès en la trobada és que  els ajuntaments reclamen més finançament per als municipis. Els alcaldes ebrencs han donat suport a l’augment dels ingressos actuals, mitjançant la reformulació de la recaptació de l’impost sobre els béns immobles (IBI) i la participació en l’impost de la renda i de societats. Entre les tesis consensuades també hi ha la demanda de competències compartides i l’establiment de mecanismes que defineixin bé la seva viabilitat, així com la forma en què s’han de finançar les competències pròpies i les delegades.

Els càrrecs electes que han participat en el procés de debat celebrat a Tortosa han mostrat la seva satisfacció, perquè es pugui debatre la l’organització territorial basada en vegueries, una de les històriques reclamacions de l’Ebre, on els municipis siguin la bases de l’organització política. Els representants del municipalisme ebrenc han expressat el seu rebuig a fusionar municipis i han apostat per la via de mancomunar no només els serveis, sinó també els recursos humans. Han exigit un major control de la gestió -tant directa com indirecta- i han demanat un model obert de fórmules de gestió. Altres punts tractats han estat el requeriment de més formació per als funcionaris per donar compliment als requisits de la llei de transparència, així com la necessitat d’un codi de conducta de càrrecs electes i de treballadors públics.

Al llarg d’aquest gener i febrer, continuaran les sessions de debat al Camp de Tarragona; Catalunya Central; Barcelona; Girona; Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran.