• Imprimeix

Sis eixos de debat amb àmbits clau per al món local

El comitè tècnic del procés de participació ha elaborat el document que sintetitza el resultat dels debats i de les aportacions dels càrrecs electes

25/07/2017 12:07
Títol  Imatge de la carpeta d'un càrrec electe durant la participació en una de les sessions del procés de debat GovernsLocals.cat
El debat GovernsLocals.cat s’han estructurat en sis eixos diferents que han posat sobre la taula propostes de modificació del funcionament de les administracions locals, sota una premissa bàsica, que és l’asimetria de la realitat de Catalunya i de la necessitat d’adaptar la legislació i les competències tenint en compte aquesta diversitat.
 
1. L’organització territorial i serveis a les persones. Amb l’objectiu de definir un model territorial local, el municipi s’erigeix com l’eix de referència al voltant del qual s’hauria d’estructurar l’organització i els serveis oferts al territori. Entre d’altres qüestions, es planteja quants nivells d’administració es consideren necessaris per un funcionament òptim de l’administració local; quin paper haurien de tenir les vegueries i els consells comarcals; i la possibilitat de prioritzar uns ens supramunicipals per sobre d’altres per tal de vertebrar el territori, racionalitzar les estructures i garantir l’equilibri i la cohesió territorial. També es posen damunt la taula, la possibilitat d’incentivar l’especialització dels municipis que disposin de peculiaritats per raó de la seva geografia, el turisme, la seva ubicació i activitat predominant; i la necessitat d’establir el rol de les àrees metropolitanes i les seves funcions.
 
2. Organització dels governs locals. Es proposa allargar els mandats municipals cinc o sis anys perquè els equips tinguin temps de desenvolupar les seves propostes de manera efectiva; i, amb la voluntat de donar estabilitat a la governança, una elecció directa per part dels ciutadans, així com la possibilitat d’establir unes eleccions a doble volta. Inclou també la proposta de limitar a dos els nombre de càrrecs que poden compatibilitzar els regidors, sempre tenint en compte els trams de població.
 
3. Relacions intergovernamentals. S’estableix que cal determinar clarament l’àmbit competencial de cada administració; així com garantir que l’assignació, delegació o assumpció de competències vagi acompanyada de la dotació pressupostària corresponent. Es planteja millorar les fórmules dels convenis entre la Generalitat i el món local, així com la possibilitat de regular un pla director d’inversions locals.
 
4. Nova governança. Mesures de foment de la transparència, participació, retiment de comptes, l’avaluació i l’assumpció pública de responsabilitats. Els principis de bon govern han de ser desenvolupats mitjançant codis ètics i de bona conducta. Això es complementa amb la publicitat de les activitats, béns i interessos dels alts càrrecs i l’obligació d’observança del règim d’incompatibilitats.
 
5. Innovant la gestió pública local. La revisió del model competencial local ha de ser una oportunitat per repensar els serveis que han de prestar els municipis en funció de la seva capacitat i de les necessitats existents en el seu territori. L’establiment, la modificació i la supressió d’aquests serveis ha de tenir un marc jurídic complert (reglaments reguladors dels procediments, cartes de serveis, avaluació i anàlisi de costos, etc.).
 
6. Finances locals. Es proposa augmentar la capacitat recaptatòria amb un model que es fonamenti en dos grans impostos: l'impost sobre la propietat i una participació en la imposició sobre les rendes de les persones físiques i jurídiques. També es preveuen millores de gestió en matèria de taxes i preus públics i un sistema d’anivellament de recursos a partir de la integració en un únic fons, el Fons de cooperació local de Catalunya, de les diferents subvencions existents en l’actualitat.