• Imprimeix

Els càrrecs electes reclamen una millora del finançament local en la sessió de debat GovernsLocals.cat a Mataró

18/01/2017 16:01
Segpna sessió de GovernsLocals.cat a Mataró

La millora del finançament local i la simplificació de les estructures administratives són dues de les reivindicacions dels càrrecs electes reunits a Mataró en la segona jornada del procés de debat GovernsLocals.cat. La trobada ha aplegat representants dels cent seixanta municipis, de les set comarques i de les dues entitats municipals descentralitzades de la demarcació de Barcelona que han debatut sobre l’ordenació territorial, els serveis a les persones, l’organització dels governs locals i les finances locals, entre altres temes.

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, que ha presidit la sessió al parc TecnoCampus de Mataró, ha remarcat la importància de la participació dels càrrecs electes perquè “amb les seves aportacions i la seva ajuda elaborarem les bases per dotar-nos del marc legal adequat per millorar el món local”. Borràs també ha destacat que el debat GovernsLocals.cat permet “dur a terme un exercici de repensar i imaginar sense condicionants, només partint del coneixement i de la realitat, com voldríem que es regissin els nostres governs locals”.

La benvinguda ha anat a càrrec de l'alcalde de Mataró, David Bote, que ha subratllat la importància que els càrrecs electes “treballin plegats per buscar solucions a problemes comuns” com ara la millora del finançament local, un element clau per als governs locals. En aquest sentit, tots els representants locals que han participat en el debat han valorat positivament la simplificació de les figures tributaries que hi ha a nivell local i la possibilitat que els ajuntaments participin també d’una part de la recaptació de tributs com ara l’impost sobre la renda (IRPF).

A banda de la reforma del model de finançament local, el secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer, ha explicat que durant les sessions dels diferents grups en relació amb l’ordenació territorial, s’ha plantejat la necessitat d’establir tres nivells d’administració: “el municipi, com a eix central –que tingui molta autonomia, no tant local, sinó política–, la vegueria i el Govern de la Generalitat”. I ha precisat que “la figura del consell comarcal a les comarques de Barcelona es veu molt més com un ens prestador de serveis”.

Ferrer també s’ha referit a l’allargament dels mandats i ha dit que en aquest punt hi ha hagut consens, ja que es dona la possibilitat “de poder acabar projectes amb una mica més de contingut, sobretot als governs nous, als quals, amb tota la maquinària pròpia de l’administració, els costa molt de poder tirar endavant projectes”.

Pel que fa a les competències delegades, els alcaldes, presidents d’entitats municipals descentralitzades i presidents dels consells comarcals del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Garraf, l’Alt Penedès, el Barcelonès i  el Baix Llobregat, assistents a la jornada, han reclamat la necessitat d’establir i definir amb claredat les competències de cadascú i han recordat la importància de rebre els recursos suficients per poder-les portar a terme, “un finançament adequat al llarg del temps, no puntualment”, ha puntualitzat Ferrer.